Xibec (Netta rufina)

El Xibec és similar a un ànec collverd, la seva longutud va de 53 a 58 cm. l’envergadura d’ales va de 84 a 88 cm. i el seu pes, de 830 a 1.320 g.

El mascle ault té el cap i la gola de color castany amb les plomes del pili aixecades, més clares, com daurades. El bec i els ulls són vermells. El coll, el pit i la part anterior del cos són negres i estan units per una franja ventral a la popa, també negres. Els flancs són blancs i els dors marró. Les potes són de color de carn brut.

ës mes aviat discret pel que fa a expressions sonores. En tot cas el masccle emet una mena de -baeht-, sovint repetit.

És un ànec romancer a l’hora de criar ja que les postes comencen a mitjans d’abril, amagat a la vegetació densa. La femella pon entre 8-10 ous que cova durant un període de 23 a 28 dies. Els polls són nidifugs. Viu en grans masses d’aigua riques en vegetació submergida que sol pasturar de nit. També consumeix petits invertebrats aquàtics.

Gavina riallera (Larus ridibundus)

La gavina riallera o gavina vulgar és un ocell de 35 a 38 cm. present durant tot l’any al llarg de la costa i sovint en zones humides de l’interior. Rep aquest nom pel seu xiscle estrident. Es distingueix en vol per la vora de les punxegudes ales blanques. Bec i potes de color vermell.

Cal no confondra-la amb la gavina capnegra ni la cap blanca, aquesta gavina es distingueix per le dues marques que té prop dels ulls. Foto feta al llac de Banyoles. acors.cat.

Fotos acors.cat al Llac de Banyoles (Girona) Catalunya.

Oca vulgar (anser anser)

Les oques són grans, tenen estries al coll i els flancs barrats, tenen una longitud entre 76 a 89 cm, una envergadura d’ales de 1,5 1,8 metres, el seu pes aprox. 2,5 a 4 kg.

Au robusta de tons bruns, de sexes no diferenciables al camp, el cap el coll (que és estriat) i els costats són grisosos, el pit i el ventre són una mica més clars. Les plomes dels dors són fosques i tenen marges clars de color crema.

És un hivernant regular al litoral, localitzada bàsicament al delta de l’Ebre, als Aiguamolls de l’Empordà i en menor mesura al delta del Llobregat, també es poden observar a l’estany d’Ivars i Vilasana.

Malgrat la seva aparença pesada, es tracta d’una au de vol ràpid i potent. En migració que es produeix a la nit, se sol aplegar en estols que adopten una formació en vol de =V=.Normalment les primeres arriben al nostre territori a l’octubrei les darreres en marxen a l’abril

És fonamentalment vegetàriana, menja una gran varietat de plantes verdes i llavors, li agrada molt el rizoma de la jonca marítima (Scirpus maritimus).

Molt social, a l’hivern pot formar grans concentracions, tot i que a Catalunya el nombre d’hivernants és més aviat discret.

Fotos acors.cat al Castell del Remei-Lleida-Catalunya.

Mallarenga carbonera (Parus major)

És la més grossa de les nostres mallerengues fa uns 12,5 a 14 cm. i la envergadura alar de 24 cm. pesa aprox. entre 12 i 22 g. Les seves galtes blanques contrasten fortament amb el seu cap d’un negre intens, aquest color negre s’esten pit avall en una franja estreta, com una corbataque mort en un engruiximent a la part abdominal, molr més gran i evident als mascles.

Per fer el niu qualsevol forat li va bé sempre que tingui una entrada amb un diàmetre superior a 2,8 cm. La femella fa el niu i una o dues postes de 6 a 10ous que cova durant 12-14 dies. Menja tota mena d’invertebrats, també fruits i llavors

Merla (Turdus merula)

El mascle ault de la merla és totalment negre amb l’anell ocular groc i el bec groc ataronjat, les potes són de color bru fosc. La femella adulta és grisosa, amb les parts inferiors una mica més clares i pigallades, Té l’anell occular grogenc i el bec bru amb una mica de groc, sobretot a la part inferior.

Té una vei d’alarma inconfusible, com un renill agut que deixa anar en fugir d’algún perill real o imaginari, El cant és melodiós, variat i potent, alguns exemplars tanbé l’emeten de nit.

Aquest ocell acostuma a escorcollar el terre del bosc, saltant enmig de la fullaraca. A l’hivern els fruits i les llavors constitueixen el gruix de la seva alimentació, a l’epoca reproductora és un gran consumidor d’invertebrats. Poden fer fins a 3 postes l’any, compostes de 3 a 5 ous que cova la femella entre 10-19 dies.

Cogullada vulgar (Galerida cristata)

La Cogullada és més petita que un tord comú i més gran que un pardal, Té un alongitud entre 17-19 cm. i una envergadura alar d’uns 34 cm. el seu pes aprox. entre 35 i 50 g.. ës relativament esvelt de color terròs, llueix un plumall punxegut, pentinat enrere que molt sovint aixeca, té eñbec llarg i prim lleugerement corbat cap avall.

Menja tota mena de invertebrats i llavors, li agrada moure’s per llocs nus de vegetació, els cultius llenyosos com oliveres, vinyes i plantacionsd’ametllers, cultius herbacis…

Per criar busca zones de secà, les postes solen ser dues per temporada , són de 3 a 5 ous que cova principalment la femella durant 11-13 dies, els poll deixen el niu varis dies abans de volar.

Esplugabous ( Bubulcus ibis)

L’esplugabous té una longitud d’entre 46 i 56 cm. la seva envergadura alar de 88 a 96 c. i pesa aprox. entre 340 i 390 g.

La primera impressió és d’un ocll blanc, amb un posat geperut, el fet de tenir el cap de perfil arrodonit i el sota del bec plomat li dóna una fesomia característica.

Els adults tenen pili, de plomes erèctils, el pit i el dors tenyits de color marró molt clar, i ataronjat, la resta de plomatge és d’un blanc inmaculat, té el bec ataronjat i relativament curt i els ulls grocs, així com una franja del pell nua que els uneix.

És el menys lligat a l’aigua dels nostres ardèids, sovint els podreu veure al darrera de l’arada d’algún tractor o entre el bestiar per aprofitar les bestioles que el primer deixa. També se’l pot observar aprofitant deixalles a explotacionsramaderes i als abocadors a cel obert.Les postes d’aquest ocell són de 4-5 ous que coven ambdós pares al llarg de 22-26 dies.

Fotos acors.cat a Manresa-Viladordis, Catalunya

Tallarol de casquet Femella (Sylvia atricapilla)

Mesura de 14 a 15 cm. de llargaria total, amb una embergadura de 23 cm. i un pes de 20 grams. El mascle presenta la part superior del cap i fins els ulls de color negre formant el caquet que justifica el nom vulgar de l’espècia i també el seu nom científic.

Gratapalles o sit golanegre

El gratapalles (emberitza cirlus) és un ocell molt comú a Catalunya sobretot a l’hivern, Té el dors bru i és groc per sota, el mascle té la cara de color groc, amb unes franges fosques, fa uns 16 cm de llargària.

Corb marí gros

ocell, corb marí, corb marí gros,

Als Països Catalans se n’observen dues espècies. Els corbs marins són un grup d’ocells que formen la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae).El bec és llarg, estret i afuat. Els peus tenen quatre dits amb membranes, característica de tots els pelicaniformes.

Són ocells costaners, més que no pas oceànics, i alguns han colonitzat aigües d’interior. Es troben arreu del món, excepte a les illes centrals del Pacífic. Tots ells són pescadors; se submergeixen a l’aigua i neden una estona sota la superfície, fins a profunditats de fins a 5 metres. Les seves plomes no són impermeables. Els corbs marins niuen en colònies, en arbres, illots rocallosos o penya-segats. 

Fotos acors.cat a Manresa riu Cardener.

foto acors.cat al llac de Banyoles

Abellarol comú

Com la resta dels meròpids, l’abellerol comú destaca per ser molt acolorit: la part superior del cos és de color groga i marronosa, les ales verdes i el bec negre. Pot fer fins a 30 cm de llarg, les dues plomes centrals de la cua incloses.

L’abellerol comú  o abellerola (Merops apiaster) és un ocell de l’ordre dels coraciformes i de la  família dels meròpids. Molt acolorit, d’alimentaió apívora  (és a dir, menja abelles, vespes i borinots, entre altres insectes voladors).

És un ocell migratori, que marxa a l’hivern a l’Africa i a l’Índia

Bernat pescaire

És un ocell que acostuma a viure en zones aquàtiques, vora als rius, estanys, deltes i aiguamolls.

Té les potes i el coll llarg, el bec recte i allargat en forma de punyal, i quan està en repòs o volant té el coll replegat en forma d”S’. Quan vola també es veuen les potes estirades sobresortint per darrera la cua, i els batecs de les ales són lents però poderosos.

És un animal curiós, espera pacientment les preses completament immòbil, estant llargues estones dins l’aigua, a la vora o damunt d’una branca. En aigües poc profundes de vegades descansa sobre una pota sovint vora de canyissars. També se’l veu caminant lentament amb el bec cap a baix preparat per picar amb força i poder capturar algun peix o amfibi, al quals encasta el bec afuat i poderós. S’alimenta de peixos, granotes, crancs de riu, tant en els rius com a la costa. També es pot trobar en sembrats i altres llocs aprofitant per caçar-hi talpons, llagostes, etc.

Pit-roig (Erithacus rubecula)

És un ocells més familiars i coneguts, és una mica més gros que una cardenera i més petit que un pardal comú, fa uns 14 cm. amb una envergadura alar d’uns 21 cm, pesa de 14 a 25 grams.

Els adults tenen la cara i el pit de color taronja viu que contrasta amb el color blanquinós de les parts ventrals, el front, els costats i la part posterior del coll són grisos, les seves ales són de color bru olivaci.

El bec és prim i fosc i les potes de color bru .

Al terra té una postura engallida, constantment fa moviments d’ales i cua, també fa flexions de les potes com si fes reverències.

El seu reclam és ràpid i metàl-lic “tic.tic.tic…” el cant és un refilet agut i clar acabat amb una nota alta.

És una espècie boscana, li agrada mantenir-se dins la vegetació tot i que necessita espais esclarissats.

S’alimenta de petits invertebrats, de fruits i llavors boscans.

Fotos acors.cat a Manresa – El Suanya, Catalunya

Cadernera (Cardeulis cardeulis)

La cadernera té una longitud d’uns 10 a 14 cm i una envergadura alar d’uns 24 cm. el seu pes aprox. és de 9,5 a 24 grams.

L’adult té el pili, el clatell, i els laterals posteriors del coll negres, la cara és de color vermell viu /mes extens al mascle que a la femella, contrastant amb les galtes, les temples i el coll blanc.

El seu bec cònic i relativament llarg i punxegut, és clar amb la punta fosca.Les potes són de color carn brunenc.

Consumeix gran varietat de material vegetal i animal, és un especialista en el consum de les llavors de plantes compostes, en especial dels cards

Especialment durant l’estació de reproductora, també precisa la presència d’arbres o arbust on fer el niu. Pot arribar a fer tres postes per temporada, compostes entre 4 i 6 ous que cova la femella durant 12/14 dies.

El seu nom ve de carderina terme derivat de card, per l’especialització de l’espècie en el consum de les llavors d’aquestes plantes.

Fotos acors.cat, a Manresa- Viladordis, informació:Guia de camp dels ocells de Catalunya, www.edicions-omega.es,

Gafarró (Serinus serinus)

El gafarró és una mica més petit que la cadernera fa d’11 a 12 cm i una envergadura alar de 22 cm. el pes aprox. és de 8,5 a 14g. El seu bec que és cònic, curt, robust i gris, li fa el rodó, els ullssón foscosi les potes de color carn.

És un moixonet d’aspecte rodanxó de tons gros, verdosos i grisos. El mascle adult té el front, la cella, la gorja i el pit de color groc. El pili el clatell, les galtes i les parts dorsals són verd grisos i profusament llistats de negre, mestre que les ales i la cua són negrosos.

Li agraden els espais oberts, però sense que la masa forestal sigui densa, poden fer dues postes perr temporada de 4 o 5 ous que cova la femella uns 13 dies. basicament s’alimenta de llavors .

Fotos acors.cat a Manresa – Viladordis, Catalunya.

Polla d’aigua (Gallinula chloropus)

Ocell negrós amb una línea blanca als flancs. L’adult té el cap, el coll i les parts inferiors d’un color gris blau molt fosc, quasi negre. Les parts dorsals i el sobre de les ales són de color marró fosc, les infracobertores caudals són blanques, amb les centrals negres. També és blanca unacarecterística l´nia que li parteix el flanc en diagonaldes del naixement de l’ala a sota la cua

El bec és de vermell viu anb punta grogai es perllonga sense solució de continuïtat, cap al front en un vistós escudet. Les potes són verdoses, amb unes “lligacames” vermelles, no sempre visibles ja que sovint queden cobertes pel plomatge.

Viu a qualsevol espau humit, per petit, degradat o humanitzat que sigui, mentre tingui una certa cobertura vegetal on refugiar-sei, si n’hi ha, que el corrent no sigui molt ràpid

Fa dues-tres postes l’any de 5 a 9 ous, a un niu amagatentre la vegetació riberenca. Amdós pares fan el niu i covendurant 21-22 dies, que desclouen ala vegada. Mengen de tot i combinen petits animalons amb matèria vegetali també llavors que no dubten a cercar a terra ferma, d’on corren cap a l’aigua si se senten amenaçades.

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

La mallerenga cuallarga és força petita de 13 a 16 cm. i una envergadura alar de 18cm. i pesa aprox. 6 a 10,5 g. És fàcil de identificar pel cos petit i la cua llarga, de coloració negre, blanc i rosa té el centre del pili blanc i els costats del cap, fins a sobre l’ull negres, té el front de color beig i la cara és blanquinosa, estriada de fosc, el clatell i l’esquena són negres, amb les espatlles rosadenques.

Durant el període reproductor ocupa zones arbrades amb un sotabosc ben desenvolupat on poguer amagar el niu. Lespostes acostumen a ser de 8 a 12 ous, que cova la femella durant 13 a 17 dies.

S’alimenta de fonamentalment , d’invertebrats que captura a les capsades d’arbres i arbusts

El reclam és un inconfundible i repetit “tsii-tsii-tsii”, seguit d’un “tsirr-tsirr…”

Ànec coll verd (Anas platyrhynchos)

Parellà d’ànecs sorpresos per la presència d’un corb marí, al riu Cardoner de Manresa 20 de març 2021.

El Corb marí, que va espantar a la parelleta.

Fotos acors.cat Riu Cardener Manresa, Catalunya.

Ànec mandarí (Aix galericulata)

És més petit que un ànec coll verd, té una longitud de 41 a 51 cm. i una envergadura alar de 71 cm. pesa aprox. entre 440 a 500 g.

El mascle adult llueix un plomatge de disseny imposible. té una coloració llampant i bigarrada, destaca sobre tot les terciàries aixecades en forma de veles de color taronja. En observacions llunyanes el color predominant dels mascles adults éss el taronja, són inconfundibles.

La femella adulta és d’aparença general bruna, té el cap de color gris cendra on hi destaca un prim anell blanc que encrecle l’ull que es prollonga delicadament cap enrere amb un línia ocular, com si anés maquillada

És origiràri del sud-est de Rússia, el nord-est de la Xina, i al Japó. A Catalunya ens arriben alguns exemplars de manera regular a passar l’hivern. a casa nostra ocupa tota mena d’aigües dolces, normalment per sota dels 1000 m. d’altitud, S’alimenta preferentment de matèria vegetal però també de petits animals.

Fotos acors.cat a Castell del Remei i Banyoles, Catalunya.