El tudó o colom tudó -Columba Palumbus

És el tipus de colom més gros de la peninsula iberica, de les Balears i Pitiüses, robust i amb un cap molt petit en relació amb el cos, i presenta unes inconfusibles taques blanques als dos costats del coll i a la part superior de les ales.

Té un plomatge gris tirant a blau al dors i una mica més clar a la part inferior del cos, amb pit de tints vinosos i la cua acabada amb una banda negra. El bec del tudó és ataronjat i té les potes són vermelles. Els dos sexes presenten el mateix color, els joves, però, tenen uns colors més apagats i no disposen de les taques blanques del coll.
A partir del març es pot veure el característic vol amorós del mascle, amb sonors cops d’ala al seu vol de paràbola ascendent, que interromp amb una caiguda amb les ales alçades de punta al cel. La cria se succeeix d’abril a agost, generalment dues postes de dos ous blancs, dipositats al seu niu situat als arbres, que és de construcció fràgil en forma de plataforma poc espessa a base de palets secs.

CLOM COMÚ

COLOM DOMESTIC

COLOM BRAVÍA

COLOM BRAVÍA – COLOM ROQUE – POMBO DAS ROCHAS – COLUMBA LIVIA.
La roquer està associada a tallats rocosos, ja siguin penya-segats, barrancs fluvials, o penya-segats marins, el seu alt grau d'hibridació amb la fforma domestica pot comprometre seriamentesu identitat genètica com a espècie silvestre.

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

És un ocell de l’ordre dels columbiformes que es va començar a expandir d’una forma regular pels Països Catalans d’ençà del 1970 en què fou observada per primera vegada al Pirineu central.

Color castany pàl·lid a les parts superiors, amb la cua i les puntes de les ales fosques i rosat vinós clar al cap i a les parts inferiors. Té mig collar negre a la part posterior del coll.

Acostuma a viure prop dels humans i construeix el seu niu als arbres, habitualment a les coníferes.

Fotos: acors.cat a Catalunya