L’estepa blanca, malgrat ser silicícola com la majoria d congèneres, viu bé en terrenys dscarbonats. La trobem molt abundosa, a les parts altes dels massissos de Montserrat i de la serra de l’Obac on el carbonat de calci ha desaparegut del sòl, lixiviat per la pluja. En canvi és molt rara a la resta de la comarca.
L’ estepa blanca deu el seu nom al color clar , grisenc a causa de la pilositat, de tota la planta; no pas al color de la flor.
La flor de l’estepa blanca és descaradament gran i cridanera, amb cinc pètals de color rosa purpuri, una mica arrugats i nombrosos estams grocs. Excepcionalment algun exemplar d’estepa blanca té les flors blanques.
El fruit és una càpsula que s’obre per cinc valves per alliberar les llevors petites, nombroses i seques, que poden mantenirse viables durant molts anys al sòl.
Les fulles, ovades, toves i sèssils es disposen oposades per parelles entrecreuades, de manera que la tija, vista des de dalt, mostra quatre rengleres de fulles perfectament aliniades.
A ple estiu o en temps de secada persistent, aquestes fulles es poden marcir i fins i tot caure.
L’estepa blanca sol ser l’arbust dominant a les brolles de les carenes de la serra de l’Obac. Catalunya.
Floració: Floreix de març fins a juliol, les flors tenen els pètals lleuregerament rebregats que tenen entre 5 i 6 cm d’amplada.
Fotos: acors.cat® a la serra de l’Obac, i a l’alt empordà.
Info: wikipedia i Jordi Badia