German wasp “yellow wasp”

També coneguda com a vespa europea, vespa alemanya és un himenòpter social pertanyent a la família Vespidae. El nom comú d’aquesta espècie és aplicat també a altres vespes dels gèneres Vespula i Dolichovespula, ja que comparteixen un aspecte morfològic molt similar. Aquesta espècie és d’origen mediterrani.

Also known as the European wasp, the German wasp is a social hymenoptera belonging to the family Vespidae. The common name of this species is also applied to other wasps of the genera Vespula and Dolichovespula, as they share a very similar morphological appearance. This species is of Mediterranean origin.

Aquesta vespa té les potes grogues que plega en volar, antenes de color negre que tenen de 12 a 13 segments segons el sexe, i gairebé no té pèls en les seves potes i cos.

This wasp has yellow legs that fold when flying, black antennae that have 12 to 13 segments depending on sex, and has almost no hairs on its legs and body.

Té un cos dividit al capdavant, tòrax i abdomen, el qual presenta bandes grogues i negres. L’abdomen és inflat, sol ser confosa amb “Polistes dominula” vespa de morfologia molt similar però d’hàbits diferents, perquè no és carronyera.

It has a divided body on the head, chest and abdomen, which has yellow and black bands. The abdomen is swollen, it is often confused with “Polistes dominula” wasp of very similar morphology but of different habits, because it is not scavenging.

En la part final del seu abdomen posseeix l’agulló, amb el qual sol picar inoculant un verí de molt alta toxicitat, el qual en els éssers humans, pot produir des d’una lleu inflor fins a un xoc anafilàctic. A diferència de la Apis mellifera, abella domèstica, que tenen agulló amb rebarba, les jaquetes grogues posseeixen un agulló llis el qual no perden al moment de picar, per la qual cosa una mateixa vespa pot atacar diverses vegades a la seva víctima. Té un aparell rosegador constituït per mandíbules de gran poder triturador, per la qual cosa a més de picar és molt comú que mosseguin.

In the final part of its abdomen it owns the stinger, with which usually it bites inoculating a poison of very high toxicity, which in the human beings, can produce from a slight swelling to an anaphylactic shock. Unlike the Apis mellifera, domestic bee, which has a sting with burrs, yellow jackets have a smooth sting which they do not lose when bitten, so a single wasp can attack its victim several times. It has a rodent apparatus consisting of jaws of great crushing power, so in addition to stinging it is very common for them to bite.

En aquells llocs on ”Vespula germànica” ha envaït també és molt comuna trobar la Vespula vulgaris|vespa comuna, o ”Vespula vulgaris”. Bàsicament, totes dues espècies presenten una biologia molt similar sent algunes característiques morfològiques les que les diferencien. La més rellevant a simple vista és la presència de tres punts en el front de ”V. germànica” i una taca negra en forma d’ancora en ”V. vulgaris”.

In those places where ” Germanic Vespula ” has invaded it is also very common to find the Vespula vulgaris | wasp common, or ” Vespula vulgaris ”. Basically, both species have a very similar biology with some morphological characteristics that differentiate them. The most relevant to the naked eye is the presence of three points on the front of ” V. Germanic ” and a black spot in the shape of an anchor in ” V. vulgaris ”.

”Vespula germanica” és un predador oportunista i carronyer, que posseeix una àmplia dieta que varia d’acord amb els requeriments del niu. Durant aquells períodes d’alts requeriments energètics (p. ex., durant la construcció del niu o enfront de baixes temperatures) la seva dieta consisteix principalment en carbohidrats, dels quals el nèctar, la mel, les fruites madures i les secrecions ensucrades de pugons són les seves fonts més habituals; mentre que el consum de proteïnes, que obtenen d’artròpodes caçats vius (com a mosques, mosquits, erugues) i carronya, és major quan les obreres han d’alimentar a les larves i cries. La ”Vespula germanica” pot tolerar baixes temperatures, la qual cosa li permet realitzar la cerca d’aliment en un ampli rang diari i estacional.

” Vespula germanica ” is an opportunistic and scavenger predator, which has an extensive diet that varies according to the requirements of the nest. During those periods of high energy requirements (e.g., during nest building or in the face of low temperatures) your diet consists primarily of carbohydrates, including nectar, honey, ripe fruit, and sugary aphid secretions. are its most common sources; while the consumption of protein, which they obtain from live hunted arthropods (such as flies, mosquitoes, caterpillars) and carrion, is higher when the workers have to feed the larvae and young. The ” Vespula germanica ” can tolerate low temperatures, which allows it to search for food in a wide daily and seasonal range.

No posseeix un comportament agressiu amb l’ésser humà, encara que pot atacar si se sent molestada. Aquest comportament s’incrementa a la tardor, quan s’acosta la fi del seu cicle i escasseja l’aliment, o si el seu niu és pertorbat.

Cicle de vida
‘Vespula germanica” és un insecte eusocial i extremadament organitzat. Les seves colònies presenten diferents castes: reina, obreres i abellots (mascles). Generalment hi ha una reina encarregada de posar els ous i regular les activitats de la colònia; diverses obreres, responsables de la recol·lecció de l’aliment i el manteniment del niu; i alguns abellots la funció dels quals és merament reproductiva i apareixen al final de la temporada.

It does not own an aggressive behavior with the human being, although it can attack if it feels bothered. This behavior increases in the fall, when the end of its cycle is approaching and food is scarce, or if its nest is disturbed.

Life cycle ”Vespula germanica ” is a eusocial and extremely organized insect. Their colonies have different castes: queen, workers and bees (males). There is usually a queen in charge of laying eggs and regulating the activities of the colony; several workers, responsible for food collection and nest maintenance; and some bees whose function is merely reproductive and appear at the end of the season.

Les obreres continuen amb la construcció del niu, el seu manteniment i el seu defensa, així com també amb la provisió d’aliment a larves i reina. Cap al final de l’estiu la reina comença a produir els individus reproductius (abellots i futures reines), els quals abandonen el niu per a reproduir-se. Posteriorment, les noves reines busquen algun lloc protegit per a hibernar fins a la primavera següent, mentre que les obreres i els abellots moren gradualment i el niu queda abandonat. En començar la tardor el niu presenta el seu major desenvolupament, podent aconseguir fins a 90 cm de diàmetre amb 15 bresques (pisos). El mateix està sempre recobert per una paret de cel·lulosa que les obreres fabriquen barrejant el que obtenen de l’escorça dels arbres amb la seva saliva. En cada niu pot haver-hi més de 250 noves reines i 10 000 obreres. Excepcionalment, en àrees envaïdes, les colònies poden sobreviure l’hivern, aconseguint poblacions fins a 20 vegades majors.

The workers continue with the construction of the nest, its maintenance and its defense, as well as with the provision of food to larvae and queen. Towards the end of the summer the queen begins to produce the reproductive individuals (bees and future queens), which leave the nest to reproduce. Subsequently, the new queens look for some protected place to hibernate until the following spring, while the workers and bees gradually die and the nest is abandoned. At the beginning of autumn the nest presents its greatest development, being able to reach up to 90 cm in diameter with 15 honeycombs (floors). The same is always covered by a cellulose wall that the workers make by mixing what they get from the bark of the trees with their saliva. In each nest there can be more than 250 new queens and 10,000 workers. Exceptionally, in invaded areas, the colonies can survive the winter, reaching populations up to 20 times larger. The workers continue with the construction of the nest, its maintenance and its defense, as well as with the provision of food to larvae. and queen. Towards the end of the summer the queen begins to produce the reproductive individuals (bees and future queens), which leave the nest to reproduce. Subsequently, the new queens look for some protected place to hibernate until the following spring, while the workers and bees gradually die and the nest is abandoned. At the beginning of autumn the nest presents its greatest development, being able to reach up to 90 cm in diameter with 15 honeycombs (floors). The same is always covered by a cellulose wall that the workers make by mixing what they get from the bark of the trees with their saliva. In each nest there can be more than 250 new queens and 10,000 workers. Exceptionally, in invaded areas, colonies can survive the winter, reaching populations up to 20 times larger.

Fotos de acors.cat® i texts extrets de diferents pàgines d’internet.

LLOC DE LES FOTOS: Bosc del Suanya de Manresa – Catalunya.