És un bovid de mida petita, menor i més esvelt que la cabra salvatge ibèrica (Capra pyrenaica ). Ambdós sexes posseeixen banyes, amb forma de ganxo, sent els dels mascles més gruixuts i amb el ganxo més tancat. Cap i gola clares i una taca fosca que cobreix els ulls a manera d’antifaç. El color del cos és uniforme, amb una línia fosca que recorre longitudinalment el dors. Els mascles solen ser una mica més pesants que les femelles.

És una espècie típica del pis subalpí, que a la major part de les muntanyes ibèriques, fou desforestat per guanyar superfície de pastures. Es mou entre el límit superior dels boscos i les pastures supraforestals, ocupant a l’estiu les màximes altituds. Prefereix pendents forts i rocosos on la neu s’acumula poc. Viu entre els 1.000 i els 2.800 metres als Pirineus i entre els 400 i els 2.400 m

A Catalunya es troben isards en estat salvatge en diverses zones del Pirineu i Pre-Pirineu. L’isard (Rupicapra pyrenaica) és un “mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, semblant a la cabra, amb banyes primes i corbades de la punta i pelatge fosc amb taques blanquinoses al cap, que habita les zones muntanyoses del sud d’Europa”.

Els adults solen tenir una altura de llom d’uns 60 cm. i pesar uns 30 kg.

fotos: acors.cat, text Wiquipèdia