La rosella és una planta anual ruderal de flors vemelles habitual en el camps cultivats, És herbàcia , d la família de les papaveràcies i es troba arreu del món, és froça comuna fins a 1600 metres d’altitud.
Ecologia: La rosella és una espècie vegetal que creix en camps, marges,de les carreteres, rostolls,pastures i prats. També creix com a herba adventícia en cultius de cereals, especialment després que la terra hagi estat rmoguda. Prefereix sòls correncs de clima càlid, és per això que la floració té lloc a la primavera i l’estiu. Les flors naixen d’una pocella que tins a la seva maduració està com caiguda.
Morfologia: Teròfit, que pot arribar a fer 90 cm d’alçada, d’arrel prima i axonomorfa amb una tija erecta, hirsuta, que presenta gran quantitat de pèls curts i fins d’un color blanquinós. Les fulles, compostes, es disposen alternades, són 1-2 vegades pinnades i són dividides en 5 segments dentats i lanceolats. Les fulles inferiors són peciolades mentre que les superiors són sèssils i presenten peduncle de 12 a 25 cm. També són molt piloses.
Les flors són hermafrodites, actinomorfes, dimeres i solitàries, d’uns 5-8 c. de diàmetre. Tenen una simetria bilateral. El calze el formen dos sèpals peluts que cloue la ponclla i cauen amb la florida.
Farmacologia: La major part del atributs terapèutics de la rosella van ser establerts en relació a l’aïllament d’alguns cntres actius (en especial els alcaloides i les seves aplicacions medicinals dins el domini popular. Així els alcaloides de la rosella (sobretot la roeadina) li conferien una acció sedant i espasmolítica. Els mucilags exerceixen un efecte calmant i hidratant sobre la mucosa respiratòria que en combinació amb els alcaloides recelen unes propietats antitussives, car actuen com a emol·lients i bèquics (disminueixen la tos). Les llavors d’aquesta planta són riques en àcids grassos com l’àcid linoleic (majoritari), oleic, palmític i esteàric, la qual cosa representa una gran aportació nutricional.
Ús medicinal: >Sedant, en afeccions dl tracte respiratori com bronquitis o tos seca. Actua disminuint la tos i afavoreix l’expectoració, també calma diarrees infantils.
>Té propietats colorants. >Es cultiva com a planta de jardí. >Les llavors d’utilitzen com a condiment.
Toxicitat: No presenta toxicitat ni efectes secundaris en les dosis recomenades, tot i que s’ha d’emprar en forma discontinua a causa de la concentració en alcaloides (si bé la concentració és baixa). Les fulles són tòxiques per als animals. ës considera una mala herba dels sembrats. Tradicionalment, s’ha utilitzat en encanteris de fertilitat, amor, fortuna i sort.