És un ocell que acostuma a viure en zones aquàtiques, vora als rius, estanys, deltes i aiguamolls.
El bernat pescaire és una de les espècies més grans de la família dels ardeids europeus. Pot arribar a mesurar un metre d’alçada (entre 84 centímetres i 102) i quasi dos d’amplada alar (entre 155-175 cm).
Té les potes i el coll llarg, el bec recte i allargat en forma de punyal, i quan està en repòs o volant té el coll replegat en forma d”S’. Quan vola també es veuen les potes estirades sobresortint per darrera la cua, i els batecs de les ales són lents però poderosos. El seu plomatge va del color blanc fins al negre i hi predominen diferents tonalitats grises, amb contrastos més marcats en els adults. Pel dors és gris i per sota blanqueja. Les ales són grises i negres. Les potes i el bec són groc grisós i les cries tenen el bec ataronjat. El reclam més comú és un so aspre, de gralla, i sonor.
Cria en colònies, de vegades en solitari, en terrenys amb arbres alts al costat de llacs i badies poc profundes. El niu està format per branques de mides diferents i generalment està ubicat a la capçada dels arbres, té una base d’uns 50 centímetres d’amplada. Normalment pon de 4 a 5 ous al març, i la incubació dura entre 26 i 28 dies. Treu el plomatge als 50 dies i deixa el niu unes 3 setmanes després. Pot arribar als 20 anys d’edat.
És un animal curiós, espera pacientment les preses completament immòbil, estant llargues estones dins l’aigua, a la vora o damunt d’una branca. En aigües poc profundes de vegades descansa sobre una pota sovint vora de canyissars.
També se’l veu caminant lentament amb el bec cap a baix preparat per picar amb força i poder capturar algun peix o amfibi, al quals encasta el bec afuat i poderós. S’alimenta de peixos, granotes, crancs de riu, tant en els rius com a la costa. També es pot trobar en sembrats i altres llocs aprofitant per caçar-hi talpons, llagostes, etc.
Durant el segle XIX i principis del XX, els bernats pescaires eren molt cotitzats per les seves plomes: adornaven els barrets de les dames burgeses i també eren perseguits per caçadors, però quan als anys 70 els van protegir, i amb la millora de la qualitat dels ecosistemes fluvials, aquesta espècie va recuperar la població i actualment és un ocell molt comú i fàcilment identificable
Acabant de pescar.
Bernat pescaire jove.