El nom científic prové dels vocables grecs “taraxos” que significa malaltia i “akos” que significa remei; el seu nom en conjunt: “remei de les malalties” fa al·lusió a les seves propietats curatives.

The scientific name comes from the Greek words “taraxos” meaning disease and “akos” meaning remedy; its name as a whole: “cure for diseases” alludes to its healing properties.

Encara que les fulles i flors són nutritives i s’han aprofitat comunament com a aliment, l’arrel és la part de la planta que més s’utilitza en la herbolària. 

Although the leaves and flowers are nutritious and have been commonly used as food, the root is the part of the plant most used in herbal medicine.

L’arrel de la dent de lleó té propietats diürètiques, aperitives, laxants i depuratives.

Químicament està compost per alta quantitat de potassi i vitamina C natural, que proporcionaran de forma alternativa i única mitjançant una dosi en infusions quotidianes millores en la circulació de la sang, sobretot per la zona digestiva i reproductiva de les dones, millorant el procés de la menstruació, desinflamant i minvant els dolors. Així com evitarà tensions musculars fruït de l’exercici físic, molt fet servir per esportistes professionals.

Pot ser substitut de plàtans i fruita amb vitamina C, taronges, etc.; per a persones amb tolerància a aquests aliments.

Dandelion root has diuretic, appetizer, laxative and depurative properties. Chemically it is composed of high amounts of potassium and natural vitamin C, which will provide alternatively and uniquely through a dose in daily infusions improvements in blood circulation, especially for the digestive and reproductive area of ​​women, improving the process of menstruation, relieving inflammation and reducing pain. As well as avoiding muscle tension as a result of physical exercise, widely used by professional athletes. It can be a substitute for bananas and fruit with vitamin C, oranges, etc .; for people with tolerance to these foods.

Articulacions: La dent de lleó utilitzat de forma tòpica i en infusió permet reduir el dolor de les cremades i picades, reduint també la inflamació. Per aquestes propietats antiinflamatòries és ideal per tractar el dolor en les articulacions causat per l’exercici o algunes malalties com l’artritis. A més, té efecte antimicrobià, per la qual cosa és ideal per a alleujar i curar problemes de la pell com l’èczema.

Sang: Les fulles tendres i fresques de dent de lleó són molt nutritives. Tenen un contingut bastant alt de vitamina A, calci i potassi, també són bona font de ferro, zinc, bor, sodi i les vitamines B, C i D. És un suplement útil per purificar i enfortir la sang: augmenta la producció de glòbuls vermells, elimina l’àcid úric i regula la tensió arterial. A la herbolària es recomana per remeiar l’anèmia.

Diabetis: A Europa la dent de lleó s’ha consumit com a remei per a la diabetis. L’arrel conté sucres que són relativament fàcils de digerir per les persones diabètiques: a la primavera conté levulosa i a la tardor aquesta es canvia per la inulina, ambdues són més fàcilment assimilades que la sucrosa i altres sucres comuns.

Problemes dels ronyons i vies urinàries: En francès, la dent de lleó té el sobrenom “pissenlit”, el qual significa “orina al llit”. Durant segles s’ha emprat per estimular i purificar els ronyons; s’ha recomanat per remeiar infeccions urinàries i càlculs (pedres en els ronyons). Al contrari d’altres diürètics que provoquen una pèrdua de potassi, la dent de lleó no disminueix el potassi en el cos.

Digestió: És un tònic amarg i laxant suau, estimula la gana i la producció de bilis. S’ha utilitzat per a alleujar el restrenyiment, inapetència i trastorns gàstrics.

Fetge i pell: Tradicionalment la salut de la pell s’ha considerat molt vinculada al benestar del fetge. La dent de lleó és un remei eficaç contra les afeccions hepàtiques i s’ha emprat com a remei per a problemes que es deuen a l’acumulació de toxines en el cos. En la medicina tradicional s’ha utilitzat per a alleujar la icterícia, hepatitis, congestions del fetge, càncer i tumors, edema, erupcions de la pell, èczema, psoriasi i altres condicions de la pell. Una infusió de la flor també es pot aplicar a la pell per rentar les àrees afectades.

Altres usos mèdics: La dent de lleó també s’ha recomanat per artritis, reumatisme i altres trastorns crònics de les articulacions; problemes femenins com equilibrar la menstruació, estimular la producció de llet materna i alleujar inflamació, tumors i abscessos en els pits. En alguns estudis de laboratori, l’extracte de Taraxacum officinale ha mostrat activitat antitumoral contra diversos tipus de cèl·lules canceroses.

La dent de lleó com a aliment: Tota la planta és comestible i s’ha usat com a aliment. Les fulles es mengen en amanida o cuites a vapor, les flors es mengen crues i es converteixen en vi, de l’arrel es prepara cervesa i una beguda semblant al cafè.

Fotos de acors.cat® i textos extrets de diferents pàgines d’internet.