Un dels insectes més interessants i fascinants de la natura…

Aquesta fascinació es deu, fonamentalment, a la seva capacitat per buscar aigua pura, la seva capacitat per reflectir múltiples colors sota diferents angles de llum, pel seu vol inspirador i velocitat, la seva capacitat per controlar, gairebé sense ajuda, les poblacions d’insectes, per adaptar-se als canvis amb una facilitat indescriptible i per viure al màxim cada moment de la seva etapa adulta.

Les libèl·lules són depredadors naturals i seriosament eficients, que poden donar un cop contundent a les poblacions d’insectes a les zones on s’agrupen grans nombres d’elles, protegint a les persones, per exemple, de diverses malalties propagades pels mosquits. Tant és així que els apicultors consideren a les libèl·lules com una plaga.

Quan les libèl·lules veuen, veure no és el que fan exactament, sinó que més aviat elles senten. Senten el moviment en un angle molt més ampli que qualsevol humà podria fins i tot imaginar, ja que els seus ulls són de tipus bola i veuen un rang complet de 360 ​​graus. Cada ommatidia és un ull en si mateix, capaç de veure qualsevol cosa just al davant d’ell. Això ajuda a que la libèl·lula pugui sentir el moviment en qualsevol lloc al seu voltant.

El cos de la libèl·lula és recolzat per dos parells d’ales molt poderoses que l’ajuden a surar en la brisa més lleu, però pot batre ràpidament i amb força suficient per volar fins i tot amb un vent fort en contra. Tot i que aquestes ales són transparents i semblen ser bastant fràgils, en realitat són molt més forts del que podrien semblar a primera vista.

Les superfícies de les ales de libèl·lula no són suaus. Tenen petites butxaques com crestes que capturen la més mínima ràfega de vent per prendre vol. Tot i que aquesta superfície rugosa planteja cert grau de resistència aerodinàmica, la libèl·lula es pot moure prou ràpid, i el més important, tenir suficient control en vol per assegurar-se que si arriba a veure el seu menjar, pugui assolir-la. No són molts els insectes que escapen a les seves sis potes una vegada que comença la persecució.

Perquè sigui el més simple possible, les potes estan posicionats d’una manera que formen una bossa. D’aquesta manera les preses queden atrapades amb molt poques possibilitats d’escapar.


Info: Libelulapedia
Fotos de acors.cat®, a la Camargue française, (estang de Berre), Manresa (Bages), Mollò (riu Ter).