(Berberomeloe majalis)

A primer cop d’ull, no sembla un escarabat perquè té uns èlitres curts que deixen al descobert gairebé la totalitat del seu llarg abdomen, però és realment un escarabat, un coleòpter de la família Meloidae. Si els èlitres són vestigials, les ales són absents del tot. El tòrax és petit, en canvi l’abdomen és desproporcionadament llarg i voluminós.

Les femelles arriben als 7 CM. de longitud, els mascles només a la meitat. Aquest escarabat llueix una coloració d’advertència: negre brillant a tot el cos amb franges transversals vermell viu o taronja a l’inici de cada segment abdominal.

Quan se sent amenaçat, deixa anar a través dels porus una substància oliosa pudent i càustica anomenada cantaridina que realment provoca butllofes a la pell, d’aquí el seu nom popular. Ës millor no tocar-lo, els colors ja havien avisat. Per tant la secreció càustica és una arma defensiva que utilitza només en situacions límits.

Escarabajo,  escarabat, beetle, insecto,

El cicle vital d’aquest l’escarabat és llarg. Les femelles ponen milers d’ous a terra, però no tots arribaran a bon port. Dels ous surten larves minúscules que aniran  a la recerca d’un niu terrestre de vespes o d’abelles silvestres. La larva intrusa d’aquest escarabat es menjarà els ous i les larves del niu, després seguirà amb les reserves de mel, nèctar i pol·len. Per c arribar a adult, encara haurà de passar una metamorfosi completa. L’adult és un gran devorador de plantes.

Fotos: acors, al Bages (Catalunya)