A Catalunya questa planta rep diversos noms, us en dic alguns; roella,  quiquiriquic, gallgallaret, lloca, màpola, vermelló, babol, monges, rosellera, i d’altres. Les flors (paparoles o paparotes) neixen d’una poncella que fins a la seva maduració està com caiguda.

Teròfit, por arribar a fer 90 cm. d’alçada, creix en camps, rostolls, pastures i prats. També com a herba en cultius de cereals, especialment després que la terra hagi estat remoguda, és per això que la floració té lloc a la primavera-estiu.

Les flors són hermafrodites, actinomorfes, dímeres i solitàries, d’uns 5-8 cm de diàmetre. Tenen una simetria bilateral. El calze el formen dos sèpals peluts que clouen la poncella i cauen amb la florida. La corol·la és dialipètala, formada per 4 grans pètals rodons d’uns 2-4 cm d’ample que es disposen de forma creuada en dos verticils. Són una mica arrugats a causa de la disposició correguda en què es troben dins de la poncella. Abans d’obrir-se la corol·la passa de color blanc a un vermell escarlata molt intens que la caracteritza.